Descripció
Biografies catalanes
El 29è Col·loqui germano-català situa les diverses facetes de les biografies en el centre de l’intercanvi acadèmic que es produeix en el si dels Estudis Catalans i més enllà. La llengua, la literatura, la cultura, la història i la societat catalanes es troben altament impregnades de referències biogràfiques d’actors concrets. Si ens centrem en aquestes referències, podrem reconstruir imatges molt precises de les realitats dels territoris de parla catalana del passat i del present.
Us volem convidar a utilitzar el potencial interdisciplinari del treball amb biografies en la historia, la cultura i la societat, la literatura, la llengua, la didàctica i la traducció per a tractar temes que no es limitin estrictament a les disciplines clàssiques dels Estudis Catalans sinó també per a abordar conjuntament qüestions com les següents:
- Com es viuen la llengua, la literatura, la cultura i la societat catalanes des de la perspectiva interna i externa, així com des de les interconnexions transculturals? Quin accés a les cultures quotidianes i a les estructures de significat superiors en els territoris de parla catalana permeten els enfocaments d’investigació biogràfica de las ciències socials i culturals? Quin espai ocupen les referències a la llengua i als territoris de parla catalana en les biografies i les seves interpretacions? En quina mesura formen part dels projectes de vida i de les perspectives de futur dels parlants de català?
- Quines mirades ofereixen les narracions biogràfiques sobre els processos d’identificació i de presa de consciencia lingüístico-cultural, així com també sobre l’acceptació de mesures (lingüístico-)polítiques? Com es modifica l’ús lingüístic idiolectal en la trajectòria vital de les persones, per exemple, pel que fa a la codificació gramatical i a l’escenificació pragmàtica de la subjectivitat?
- Hi ha biografies típiques d'adquisició de llengües de parlants de català multilingües? Com es transmeten la llengua i la cultura entre generacions i als nous parlants de català, sigui en espais no reglats o reglats institucionalment? Quin paper hi representa l’ensenyament de llengües? Quin paper té el català com a recurs econòmic en les biografies laborals? Quin paper representen els factors biogràfics en l’elecció lingüística en el context del multilingüisme català? En quina mesura les biografies individuals impregnen la història de les comunitats catalanoparlants i quines experiències biogràfiques son significatives per a la intercomprensió generacional?
- Com es representen les "biografies catalanes" en la literatura, les ciències socials i els mitjans de comunicació, també en el tractament estètic de la conflictivitat social, les experiències migratòries i de la diàspora? Quin lloc ocupen l’espai digital o les interrelacions entre el món analògic i el digital en les formes literàries i multimodals mediatitzades de narració (auto)biogràfica en la literatura i el cinema? En aquest context també es poden tractar qüestions de traducció lingüística i, en un sentit més ampli, cultural (incloent-hi l’autotraducció).
- Quin paper representen les biografies individuals dels investigadors en el desenvolupament de l’anàlisi acadèmica de les diferents àrees d’investigació? Com troben temes relacionats amb el català els investigadors de dins i fora dels territoris de parla catalana? Com s’estructuren els processos d’institucionalització de la investigació i de la docència dels Estudis Catalans a partir de les biografies dels seus actors? I finalment, no volem oblidar que sota aquest marc temàtic general, el Col·loqui germano-català pot esdevenir un lloc d’intercanvi sobre les pròpies biografies d’investigació.